Lluitem contra la Guerra i el Fonamentalisme
i per la Pau i la Democràcia!

Partisans de la llibertat, germanes i germans,

Quan l'any passat vàrem celebrar el 8 de març, RAWA va expressar l'esperança que un any següent, enguany 2002, celebraríem el Dia Internacional de la Dona a un Afganistan lliure i independent. En el decurs de l'any, la comunitat mundial fou colpejada per accions que s'originaren a l'Afganistan, i la història contemporània va canviar dràsticament a causa d'aquestes. Molt ha succeït a l'Afganistan des de llavors -una de les més importants és la fumigació de la pestilència taliban i els seus portadors d'Al-Qaeda- però veiem amb amargor que malgrat aquests canvis tan grans la nostra malmesa terra és encara lluny de poder gaudir de llibertat. Les dones de tot el món celebren el Dia Internacional de la Dona amb passió i entusiasme, mentre a l'Afganistan les dones encara no se senten prou segures com per treure's els miserables burqes que les lliguen, per aixecar milers de veus que recolzin la llibertat i la democràcia. Encara hi ha un ample abisme entre nosaltres i el gloriós futur en el qual hem dipositat els nostres ulls, els nostres cors i les nostres ments. És com si el destí hagués decidit que la nació més empobrida de la Terra no pogués trencar les cadenes i grillons dels dèspotes i vampirs fonamentalistes amb tanta facilitat.

Donar veu a aquestes divagacions angoixoses no és cap indicació de desesperança o manca de fe en un demà millor. Durant ben bé vint anys, RAWA ha caminat intrèpida i ressolta per un acinglat sender de llàgrimes i sang. Coneixem perfectament els perills del camí que tenim endavant i no dubtarem un segon en la nostra decisió de continuar combatent l'embogit fonamentalisme religiós i els sus patrons, que s'interposen en el camí cap els nostres objetius de pau, democràcia, progrés i emancipació de la dona. I en el decurs d'aquest dur treball, no sucumbirem ni al desfici ni a la decepció.

Malgrat que en el decurs dels mesos que van seguir l'horrible atac de fanàtics religiosos a Nova York i Washington hem fet pública la nuestra postura sobre temes rellevants en nombroses ocasions, aprofitem la present oportunitat per reiterar-la una cop més en aquests temes clau. Esperem que, en fer-ho, haguem respost les nombroses peticions de les seguidores de RAWA, dins i fora d'Afganistan:

1. RAWA i la campaya militar nordamericana contra els taliban i la banda d'Osama.

RAWA ha assenyalat amb insistència el fet que els taliban, Osama i companyia així com altres bandes fonamentalistes a l'Afganistan, són producte de les polítiques miops dels Estats Units en relació amb la guerra afganesa de resistència a l'agressió soviètica. Mentre foren útils aquells monstres tipus Frankenstein per a l'execució de polítiques nordamericanes, els succesius governs dels EUA els van recolzar tot mirant a una altra banda pel que fa els interessos superiors del poble d'Afganistan i les conseqüències que aquesr recolzament tindria per a la llibertat i la democràcia al nostre país i dins la regió. RAWA s'enorgulleix d'haver condemnat insistentement aquesta política dels Estats Units, i de mai haver sucumbit a les pressions ni a la "cautela", ni tampoc a l'esquer de l'oportunisme polític o financer.

Considerem que la nació nordamericana és un gran poble que ha fet immenses contribucions a la civilització humana i el progrés social i científic. La conciència del poble dels Estats Units és la primera en sentir-se ofesa per la matança d'afganesos innocents com a conseqüència dels bombardejos sobre l'Afganistan. Prova d'això en són les manifestacions contra aquesta guerra a la majoria de ciutats nordamericanes. Milers de correus electrònics des dels Estats Units inundaren RAWA, expressant simpatia cap el nostre poble i condemnant els bombardejos de víctimes innocents. La visita a l'Afganistan de grups de desconsolats nordmaericans, que han perdut els seus éssers estimats a la tragèdia de l'11 de setembre, per simpatitzar i solidaritzar-se amb les víctimes dels bombardejos és un brillant exemple de l'humanisme i l'amor a la pau, típic del poble dels Estats Units. El poble afganès mai oblidarà aquests gests. Les llàgrimes d'angoixa de milers de nordamericans de dol i d'afganesos afligits seran una font d'amor i un víncle sincer per a les persones d'ambdós països. Ens enorgulleix encara més el fet que la nostra organització -marginada i deixada de banda pels succesius governs i institucions oficials nordamericanes- ha gaudit en canvi un immens recolzament moral i la ilimitada generositat material de milers d'homes, dones i nens nordamericans. La posada en marxa de molts dels nostres diversos projectes no hagués estat possible sensa aquest generós ajut. La nostra profunda gratitut al poble dels Estats Units és la resposta que donem a les al·legacions que "RAWA és antinordamericana".

Nosaltres veiem aquesta campanya militar no com una agressió contra l'Afganistan o com una guerra contra el poble afganès o inclús com una agressió contra l'Islam o els musulmans, sinó més aviat com una disputa entre protectors i ex-protegits. Contrariament al que diuen algunes organitzacions de dones excesivament moderades, l'extermini total, no només dels taliban i dels seus adeptes d'Al-Qaeda, sinó també dels criminals jihadis, és una prioritat política de RAWA. El vesament de sang i la misèria que rodegen el nostre poble innocent, fuetejat pel fonamentalisme -allò que eufemísticament sol anomenar-se "dany col·lateral"- com a conseqüència del càstig que els EUA aplica als seus ex-agentes indisciplinats no pot sinó afiançar la nostra oposició a la guerra nordamericana contra l'Afganistan. Molts cops en el passat hem proclamat que la forma d'aturar els taliban i Al-Qaeda tot reduint la vida d'aquestes males bèsties, era una crida significativa, decisiva i oportuna de les Nacions Unides a tots els països que aporten fons i armes als taliban, unit a una apel·lació clara i rotunda a todos els països perquè recolzin totes les forces antifonamentalistes i democràtiques de l'Afganistan.

2. RAWA i la guerra contra el terrorisme

No és posible combatir una banda fonamentalista recolzent-ne una altra. En aquesta guerra contra els taliban i Al-Qaeda, els Estats Units han posat en marxa l'Aliança del Nord festejant i armant determinats senyors de la guerra infames. En fer-ho, els EUA instiguen els pitjors enemics del nostre poble i continuen la mateixa política tirànica contra la gent i el destí de l'Afganistan que els succesius governs nordamericans han adoptat en els últims vint anys. Els taliban i Al-Qaeda no poden ésser eliminats només amb el poder militar i econòmic. La guerra contra els taliban i Al-Qaeda no és només una guerra als fronts militar i financer, sinó també en el front ideològic. Mentre perduri el posat i les idees característiques dels taliban i d'Osama i companyia, serà inevitable que sorgeixi un cop més la seva barbàrie, a l'Afganistan o a qualsevol altra part del món. Estan assetjant el cau d'aquests malvats criminals a l'Afganistan. Les forces democràtiques i antifonamentalistes de l'Afganistan han de combatre els taliban, Al-Qaeda i els seus germans fonamentalistes incansablement i decididament, fins la total erradicació del terrorisme i el fonamentalisme en totes les seves formes al nostre país. Només si la democràcia arrela a l'Afganistan amb el recolzement sense reserves de la comunitat internacional, podrà conseguir-se la victòria sobre el terrorisme i el fonamentalisme.

3. La situació després de la caiguda dels taliban

La reunió a Bonn sobre Afganistan fou convocada amb l'ambició de formar un govern de transició i decidir què cal fer-se a llarg termini després de la caiguda dels taliban i d'Al-Qaeda. Amb l'excepció de qui recolzaven l'antic rei, més de tres quartes partes dels participants a la reunió eren ignominiosos representants de l'Aliança del Nord i afiliats a la famosa organització terrorista de Gulbuddin Hekmatyar. Per tant, i malgrat les benediccions de la premsa occidental, la reunió de Bonn no pot ésser un presagi de pau i democràcia per al nostre poble. El repart de ministeris clau entre figures autores de terribles crims que encara horroritzen el nostre poble i l'empitjorament de la seguritat a Kabul i altres províncies han confirmat per enèsim cop les nostres prediccions basades en la trajectòria de l'Aliança del Nord. L'existència d'una o dues dones d'adornament al govern de transició (una que pertany a un partit famós per servir el règim iranià i l'altra una alta ex-integrant d'un partit que resumeix tota la traïció a la nostra terra natal) és més que un insult a les dones afganeses que no pas un símbol de la restauració del seu estatut i els seus drets legals. Les dones d'Afganistan no han estat alliberades. El New York Times va resumir aquest fet amb precisió en la seva edició del 19 de novembre de 2001, en afirmar que una vídua amb vuit fill al seu càrreg... "¡Ara, almenys té llibertat per pidolar!".

RAWA ha maningut repetidament que en les circumstàncies actuals cap poder que no sigui el mateix poble afganès no pot ni podrà ajudar-se per lluitar contra el fonamentalisme, i no hi ha precedent a la història que una nació o nacions forasteres que han estat a l'hora patrocinadores i instigadores dels agents de l'esclavatge i el fonamentalisme hagin garantit la llibertat d'una nació esclavitzada per aquests mateixos agents. Per això RAWA va cridar persistentement el nostre poble per aixecar-se contra els taliban, Al-Qaeda i altres fonamentalistes. Aquesta era la condició prèvia per prevenir les condicions que han portat els bombardejos nordamericans i la matança d'innocents, i per prevenir que cap altre grup de vampirs religiosos tingui poder a l'Afganistan post-taliban.

El Senyor Karzai, que no té el suport de cap organització o força armada, juntament amb altres dels seus col·legues en la mateixa situació, són hostatges en mans dels criminals de l'"Aliança del Nord". Tot i que no és un fonamentalista, té una llarga història de cooperació i connivència amb Burhanuddin Rabbani i la seva banda i, per això, s'ha il·lusionat creient que en unir-se als criminals que el rodegen i en lloar els senyors de la guerra, com Rabbani, n'obtindria beneficis polítics. Malauradament no sap o no vol saber que els seus ministres més importants han perpetrat crims atroços contra el nostre poble, infàmies molt més imperdonables i inexpiables que les dels taliban. Karzai pot estar segur que la banda de Rabbani que l'envolta, en haver assaborit varis anys el poder i el tràfic de drogues sense restriccions així com un antològic expoli de riquesa sota immunitat diplomàtica, no es conformaran només usurpant seients clau al govern. Esperaran el moment de recuperar un cop més el poder total.

Els desagradables esforços del grup de Rabbani per canonitzar la seva icona Ahmad Shah Massoud i les entusiastes udolacions polítiques sota el seu retrat són part de la preparació de conspiracions futures. Els "cavallers" de la banda de Rabbani, ex-fonamentalistes convertits en "demòcrates", han dut el collar de lleialtat a l'origen d'Abdullah Ozzam o Osama bin Laden molt més que els taliban, i s'han alimentat durant més temps de les engrunes que queien de les seves taules. Amb la seva ridícula obsessió, recentement adquirida, per l'apariència "civilitzada" i la seva paròdia de l'última moda masculina europea, podran aconseguir l'emmascarament dels seus trets polítics i ideològics a ulls de gent superficial, sobretot a Occident, però mai aconseguiran amagar els seus punys tacats amb sang davant els ulls del nostre poble. La càrrega recent entre els propis fonamentalistes de la Jihad a les províncies de Pàtkia i Ningarhar, els grunyits de Karim Khalili a la regió de Hazaraiat, el pillatge de Rashid Dostum i la seva banda de bribons al nord de l'Afganistan, les més recents prostitucions polítiques d'Ismael Khan a l'àrea de Herat, i les intrigues de Rabbani i la seva banda assassina a Badakhshan, etc. etc., mostren l'unglot partit i són símptomes de més traïcions que vindran. [Amb l'establiment de la pau i la democràcia i el començament d'una marxa cap al desenvolupament i el progrés, tots aquests "cavallers" es trobaran ells mateixos fora del negoci "poder mitjançant la infàmia i la tergiversació de la religió" i aguaitaran per tornar a esquitxar Kabul amb sang i extendre el seu poder a la resta del país.

L'assassinat del Ministre de l'Aviació, doctor Abdurrahman, és un senyal no molt subtil a l'antic rei, el Sr. Karzai, dels seus amics. És un indici de les intrigues i infàmies que els enemics més depravats del nostre poble -aquells que rodegen Karzai- són capaços de fer per protegir els seus interessos criminals. El doctor Abdurrahman fou eliminat perquè els seus assassins no confiaven en què callés els vergonyosos secrets que coneixia sobre Ahmad Shah Massoud, el doctor Abdullah, el general Fahim i altres líders de Jamiat-e-Islami. Qualsevol filtració d'Abdurrahman hauria trencat el que queda de les màscares que segueixen lluint i amb les que pretenen enganyar tot el món.

Señor Karzai: potser que els afganesos s'abstinguin de qualificar-lo com un segon Shah Shuja o un segon Babrak Karmal perquè ha estat nomenat pel lloc en circumstàncies difícils i com una alternativa a assassins com ara Gulboddin Hekmatyar, Sayyaf, Khalili i altres de la seva casta, però no perdonaran la seva indefinida indulgència o el seu acord amb yihadis escorxadors, acord que darrerament no el deixa en bon lloc. La prova del seu valor, competència i honradesa -o de qualsevol altre líder afganès- és la seva actitud cap els fonamentalistes i els seus líders a l'estranger, i la seva fidelitat als principis de la democràcia.

Hi ha alguns que presenten el tema de la necessitat de reconciliació nacional a l'Afganistan i citen els nazis a Alemanya i a altres països com a exemple. Si aquesta al·legoria no és producte de la ignorància pel que fa la naturalesa i l'historial dels fonamentalistes afganesos, no pot tenir cap altre significat que el de demanar als afganesos que es mostrin alegres i festius al funeral dels seus éssers estimats. Com es pot pretendre que la nació afganesa perdoni i es reconcilïi amb les bandes i individus que entre 1992 i 1996 van perpetrar tan horribles salvatjades i malifetes, i ens van causar tanta devastació? A més, aquests "cavallers" no només no mostren el menor remordiment sobre el seu passat, sinó que a més es recolzen en les seves carteres amb inconfessable arrogància i menyspreu per la gent de la que tant han abusat. Per seguir amb la al·legoria dels nazis: primer, no hi ha hagut cap líder dels nazis que no hagi rebut o hagi estat sentenciat a la pena capital; segon -y més important- els nazis de segona filera que no foren eliminats o portats davant la justícia no van rebre el comandament del govern i dels destins de la gent a Alemanya ni a cap altre país del món. Tant de bo que la comunitat internacional entengui que les atrocitats perpetrades perls fonamentalistes afganesos no es comparen ni amb les dels nazis ni amb les dels feixistes ni amb les de cap altra entitat política inhumana; inclús els seus germans de doctrina algerians, que aproven l'escorxament de nadons, eviten violar les mares, germanes i fills dels seus compatriotes, una de las pràctiques favorites dels depredadors de l'Aliança del Nord, que violen les seves víctimes abans de matar-les i de saquejar les seves propietats. No pot haver reconciliació amb criminals tan depravats, sobretot mentre estiguin en una posició de poder. Fins que aquests criminals no siguin conduïts davant la justícia, el judici a criminals menors al tribunal internacional de l'Haia o a qualsevol altre lloc amb càrrecs de crims de guerra o crims contra la humanitat són com a molt defectuoses o parcials paròdies de la justícia. Els criminals serbis o els seus enemics semblen nens innocents en comparar-los amb els seus col·legues afganesos. Si el desplegament de tropes i l'acció militar contra els taliban i Al-Qaeda és una causa justa, la persecució dels estremedors crims de l'Aliança del Nord és el sine qua non per la pau, la democràcia i la justícia a l'Afganistan.

Alguns demanen: "¿Per què RAWA no pot aprovar cap govern l'Afganistan?" La resposta és simple: perquè no considerem que cap força política actual o anterior que hagi accedit al poder sigui democràtica i creï en els drets inalienables de les dones. Nosaltres no podem entendre'ns amb campions de marques d'anys d'atroços crims contra el poble a les seves cares.

4. La instauració de la pau

Si Kabul no pot considerar-se un lloc segur inclús amb la presència de varis milers de soldats estrangers, no hi ha alternativa a l'ús d'una força efectiva de seguretat de Nacions Unides al voltant del país para garantir condicions segures per convocar una Loya Jirga (Gran Consell) i, més important, un sufragi nacional. Malgrat totes les crítiques que es van alçar contra el modus operandi de l'ONU, RAWA prefereix la presència de les seves tropes molt més que la dispersió de jihadis psicòpates sobre la població afganesa. De totes formes, aquestes tropes de l'ONU no haurien d'incloure soldats de països que fins ara han ajudat i instigat els fonamentalistes i els brutals senyors de la guerra, com ara Turquia, que ha estat un dels principals patrocinadors del criminal Dostum.

5. Països veïns

Sembla que el règim iraní, després d'anys protegint Gulboddin Hekmatyar i de crear el "Procés de Xipre" para afavorir els seus interessos, s'està divorciant d'ell. Però una separació així no pot enganyar ningú. L'única meta del règim iraní, esquixat de sang, amb aquest espectacle de la separació de Gulboddin és una cortina de fum per amagar le seves perilloses i desvergonyides maniobres per prevenir, amb l'enfortiment i el suport dels seus llepaires de confiança Ismael Khan i Karim Khalili, la reunificació de l'Afganistan. Amb el col·lapse dels seus col·legues taliban, el règim de Vilayat-e-Faqih a Irán es va sacsejar i, per mantenir les aigües tèrboles a l'Afganistan, no van desistir en garantir un refugi segur als taliban o membres d'Al-Qaeda que escapassin al seu país.

El nostre malmès país pateix la terrible sort de tenir a la frontera Oest un règim tan sedejant de sang como l'iraní, però la desventura és doble si considerem que el veí de l'Est -amb qui comparteix una frontera de centenars de quilòmetres des del Nordoest fins el Sudoest- els règims pakistanís han basat durant 23 anys les seves polítiques cap a l'Afganistan en esborranys on els líders, els serveis d'intel·ligència i els partits fonamentalistes islàmics han treballat dur per crear, nodrir i entrenar els jihadis criminals i posteriorment les bandes taliban tot llençant-les sobre el poble d'Afganistan. L'actual govern paquistaní ha pres mesures per emmordassar els partits terroristes fonamentalistes del seu país, però tal i com denuncia una declaració de RAWA, aquestes passes no són adequades per assegurar-se la confiança del poble afganès a menys que 1). centenars d'assassinats, segrests, extorsions, tortures i altres casos criminals contra els líders i membres més importants de les organitzacions terroristes jihadis, incloent-hi en primer lloc la banda criminal de Gulboddin Hekmatyar -creada com a resposta als judicis duts a terme per familiars de las víctimes- siguin jutjats i s'hagi fet justícia, i 2). els líders i membres de Jamiat-e-Khoddam al-Furqan (Associació de Servidors de l'Alcorà), incloent-hi el Mul·là Abdul Hakim Mujahed, que no són sinó el rellençament d'una banda taliban, siguin arrestads, jutjats i castigats.

Igualment, els governs de Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan només podran aconseguir la confiança i la bona disposició del poble afganès si distribueixen els documents relacionats amb la assistència que han lliurat durant anys als terroristes de l'Aliança del Nord i si prometen aturar qualsevol suport futur als seus antics protegits.

6. La reconstrucció d'Afganistan

La afluència de billons de dòlars a un país encara governat per la màfia fonamentalista poc podrà beneficiar el poble afganès. En aquestes circumstàncies, l'única conseqüència de la afluència de diners seria l'omplir les arques de la Cosa Nostra religiosa i, por tant, el finançament dels seus plans terroristes dins i fora d'Afganistan. A un país com l'Afganistan, on no hi ha restes de cap infrastructura legal o d'un govern quasi democràtic, la majoria dels afers socials i econòmics han d'ésser tractats com temes polítics. La gestió satisfactòria dels problemes socials i econòmics a l'Afganistan, i la seva resolució en interès de la gent de l'Afganistan, depenen sobretot de la formació d'un govern afganès democràtic. Crdiem l'atenció de tots els països interessats en col·laborar amb la rehabilitació i reconstrucció de l'Afganistan sobre el punt que destaquem més adalt.

7. Loya Jirga (Gran Consell)

RAWA no considera que la Loya Jirga sigui una institució democràtica compatible amb les exigències de la vida política civil al món contemporani. Malgrat tot, creiem que sota les circumstàncies actuals en les quals l'ombra de les barbes i els fusells dels fonamentalistes es mostren altes i amenaçants sobre la terra, l'anacrònica Loya Jirga pot desenvolupar encara una funció nacional i històrica positiva. Tot i que tenim grans reserves perquè cap dels 21 membres del Comitè Preparatori per a la Convocatòria de la Loya Jirga té un passat de lluita contra els criminals de la Jihad, i alguns d'ells tenen antecedents de silenci còmplice i de compromís amb els taliban. Amb un comitè de preparació així, la naturalesa i competència de la Loya Jirga es qüestiona sola. És "divertit" notar que una de les dones membres d'aquest comitè, a més d'haver estat membre de la facció Parcham del desgraciat PDPA (partit colaboracionista soviètic), fou posada al centre d'atenció pels mitjans internacionals al mateix temps que la banda de Rabbani entrava a Kabul. ¿Qui representa aquesta dona?

És evident que els assessors indígenes de Lakhdar Barahimi l'han aconsellat malament, en contra de les aspiracions del poble afganès, en allò relatiu a la selecció de membres del Comitè Preparatori per la Convocatòria de la Loya Jirga. Barahimi hauria de saber que la pudor de l'obra fonamentalista esquitxarà la Loya Jirga -com ja esquitxa l'Autoritat Provisional -, i l'ONU serà l'única responsable de la renovada tragèdia afganesa, perquè ningú no culparà els seus assessors indígenes. La selecció de participants per qualsevol funció, a qualsevol institució, basada únicament en la seva filiació religiosa o ètnica, és impropi i totalment errat. Els problemes crucials han d'ésser alliberats de la contaminació fonamentalista pels representants de tots els grups religiosos o ètnics. Si no, és molt possible que la composició de la Loya Jirga inclogui representants de tots els grups tribals, ètnics i religiosos de l'Afganistan, però la majoria d'ells, o tots, seran portadors del mal fonamentalista. No cal ni imaginar les conseqüències.

Una de les dones que formen part de l'Autoritat Provisional, que nega la seva militància a la direcció d'un partit fonamentalista etno-xauvinista, ha admès legítimament que no representa el poble d'Afganistan. No ser representativa d'un poble en haver viscut fora d'ell durant llargs períodes de temps no és important. Sí ho és tenir una ment liure de deixalla fonamentalista que permeti aturar-se fermament al front patriòtic, democràtic i progressista davant la sanguinària guerra ideològica contra els soldats de la Jihad i els villans taliban. Si la Loya Jirga no es converteix en aquest front, serà simplement un instrument vil per adoptar decisions de línia fonamentalista i antidemocràtica.

8. La constitució

La constitució d'Afganistan de 1964, amb les següents esmenes, pot ésser acceptada per la majoria de la població de l'Afganistan (amb excepció dels fonamentalistes):

• Extirpació de las referències a la religió oficial i a les branques religioses heretges. Les constitucions de molts països islàmics no tenen aquestes referències. Per què hauria de negar-se una característica democràtica d'aquesta mena a la Constitució de l'Afganistan? Per què, en reconèixer la nostra religió i la nostra branca religiosa, podrà marginar-se els adherents d'altres religions o branques religioses? Perquè la mateixa Constitució es converteixi en una barrera formidable contra el sorgiment del fonamentalisme i la lluita religiosa, caldrà estipular que l'ús de la religió per a l'obtenció d'objetius polítics estigui prohibida i sigui perseguida per la llei.

• El laïcisme i la separació de la religió i de l'estat. RAWA ha assegurat molts cops que l'única via d'impedir que la nostra nació sigui enrunada pel fonamentalisme o per qualsevol altra pestilència disfressada de religió, sigui ara o en el futur, és la separació de la religió i de l'Estat. La inclusió d'aquesta clàusula explícita a la Constitució de altres países islàmics no ha estat considerada rara ni antiislàmica. No hi ha motiu perquè la Constitució de l'Afganistan no posseeixi aquest principi democràtic tan important. Aquells que consideren les crides al laïcisme com una "tendència antirreligiosa" ho fan, si no és per ignorància, per servir conscientment o inconscientment els interessos fonamentalistes.

• La instauració d'una quota constant d'escons per a les dones diputades en qualsevol parlament futur.

• L'abolició de la tortura i la pena capital sota qualsevol nom o excusa.

RAWA presentarà les seves propostes més elaborades en una oportunitat futura.

9. El pròxim Estat Afganès

Donada la composició de l'Autoritat Transitòria, RAWA no la considera ni adequada ni competent per desenvolupar les bases dels principis democràtics. Inclús si Karzai i una selecta porció del seu equip sotmetessin sincerament la seva fe en la democràcia i la seva adhesió als seus principis, estan lligats i paralitzats pels tentacles dels reconeguts enemics de la democràcia que els envolten.

RAWA fa una crida per un futur Estat Afganès basat en els següents principis:

• Adhesió incondicional als principis i al criteri de la democràcia i el seu principi més important, el laïcisme

• Prohibició estricta de tota mena de decrets, fàtues, etc. sobre les dones i sobre allò que han de vestir, etc. (No n'hi ha prou amb deu llargs anys de repressió a una salvatge i vil guerra contra les dones?)

• Abolició total i absoluta d'organitzacions de vigilància política, i altres institucions d'espionatge civil, tortura o hostigament, siguin del tipus dels règims Parchami, Khalqi, Yihadi o Taliban, o de qualsevol altra forma. (Seria necessari crear un museu de la vergonya per registrar la totalitat de les infàmies perpetrades per aquests succesius règims).

• Persecució de tots els individus que, durant els últims 23 anys, hagin comès traïció a la pàtria, crims de guerra, oberta violació dels drets humans i saqueig del patrimoni nacional.

• Abolició i proscripció de totes les madrasses religioses i altres caus de terroristes on es promoguin i ensenyin els pensamients jihadis i taliban.

• Investigació i recuperació de centenars de milers d'euros apropiats il·lícitament pels lladres jihadis i taliban del tresor públic o dels fons de assistència financera internacional. (Aquesta investigació i recuperació hauria d'incloure els deu milions de dòlars concedits per l'antic Primer Ministre paquistaní, Nawaz Sharif, a Sebghatullah Mojadedi, el primer "president" jihadi d'Afganistan. Aquesta xifra és irrellevant comparada amb la malversació de centenars de milions de dòlars per part d'altres líders jihadi, però per sort està ben documentada).

• Exclusió dels membres superiors dels partits jihadi i taliban dels càrrecs públics. Igualment, l'exclusió d'intel·lectuals que, dins o fora de l'Afganistan, posen desvergonyidament la seva ploma, el seu talent i la seva veu al servei dels criminals jihadi i taliban. Caldria demanar l'extradició d'aquests ideòlegs de l'Aliança del Nord a les autoritats nordamericanes, europees i canadenques, així com a les de tots els altres països o es refugiïn aquests elements. Serà necessari iniciar procediments legals contra aquests individus pels seus serveis comprats als pocasoltes jihadi i taliban.

Deixem que els oponents de RAWA llencin les seves acusacions amb els arguments que desitgin. Deixem que els anomenats intel·lectuals, lacais de les bandes criminals jihadi i taliban, no desisteixin de cap de les seves fastigoses parleries contra RAWA. Deixem que els imbècils clamin que les dones afganeses, a causa dels condicionants religiosos i culturals, accepten el despotisme medieval dels jihadi i els taliban i no mereixen la llibertat ni la democràcia. L'Associació Revolucioària de les Dones de l'Afganistan posseeix l'experiència de més de dues dècades d'intrépides lluites contra la mort, i encara més, en favor de la democràcia, de l'emancipació de la dona i de la seva participació al poder. No marxarem enrera a causa de la difamació misògina i de les acusacions que s'aixequin contra nosaltres. Confiem en la massa de dones afganeses desposeïdes, desesperades i, junt amb totes les altres forces favorables a la democràcia del nostre país natal, no desistirem ni un moment, ni retrocedirem en la consecució dels nostres sublims objetius.

Inspirades per la sang que Meena va vessar al seu camí, i amb la ferma resolució de crear un Afganistan liure, pròsper i democràtic, marxem cap endavant i lluitem a l'avantguarda de la legió de dones del nostre país. Com un batalló del gran exèrcit de dones partidàries de la llibertat a tot el globus, les dones de la resta del món ens trobaran a les nostres posicions.

Fem que l'auxili i el suport a la lluita de las dones de l'Afganistan contra la guerra i el fonamentalisme, per la llibertat i la democràcia, s'enforteixi i es desenvolupi com mai abans!

Llarga vida a la solidaritat de RAWA amb les dones que estimen la llibertat i amb les organitzacions de dones a tot el món!

Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (RAWA)
8 de Març 2002 - Peshawar