Nosaltres, un cop més, denunciem el fosc aniversari del 28 d’Abril en el moment en el qual les espases sangnants dels botxins s’enfonsen encara més dins les ànimes i els cossos del nostre martiritzat poble per culpa de las polítiques traïdores del Senyor Karzai i del Govern dels EUA. Des d’ara, els campions d’aquest negre dia se senten còmodes per esprémer el poble. Els criminals Jehadis, el salvatgisme dels quals encara continua oprimint l’esperit de nuestra nació, el llegat guerrer dels quals es manté intacte sembrant la destrucció a cada cantonada i a cada recó d’aquest país, especialment a la ciutat de Kabul, estan rebent llocs clau al Govern en lloc d’ésser conduïts davant d’un tribunal. És aquest un insult inolvidable per a les vides de milers de persones innocents que han estat assassinades pels fonamentalistes. Celebrar aquest dia oficialment davant les tombes -conegudes i desconegudes- de 65000 kabulís i sobre les runes dels carrers, indica sense cap dubte que els fonamentalistes són borratxos de mort i que la tragèdia del 28 d’Abril encara domina el país.

El Senyor Karzai -que fa veure no estar satisfet amb blanquejar i elogiar criminals de l’“Aliança del Nord” com Sayyaf, Dostum, Ismael Khan, Qanuni, Anwari, Khalili i semblants- ara festeja amb una facció dels Taliban, que qualifica de “moderada”, mitjançant perfums i maquillatge. Després d'això, els horrorosos rostres medievals com Wakil Ahmed Motawakil, Mulà Ghus, Mulà Zaïf, Hakim Muyahid, Mulà Arsalà, Mulà Hotaki i similars capitosts dels Taliban entraran en joc en tant que assistents de Karzai, abans mereixent per contra d’ésser jutjats per misògins, enemics de la civilització i opressors. En el fur de Karzai tan sols mancava lloc per a Gulbudín, encara que aquest sens dubte s'unirà aviat a tan deplorable unió.

El Senyor Karzai ha de tenir present que ell i el seu inestable govern no tenen dret a perdonar aquests traïdors ni a permetre'ls la comissió de més malifetes i més crims. El poble i només el poble té el dret de decidir què fer amb els líders dels Jehadi i els Taliban.

El Senyor Karzai i el seu cercle no han patit mai el pànic causat pels insults i les atrocitats d'aquests assassins, i els seus fills, les seves filles i les seves mullers mai no han rebut humiliació per part dels fonamentalistes, de la mateixa manera que no poden haver sentit el fons de la naturalesa traïdora d'aquesta col•laboració amb els enemics jurats del nostre poble.

És increïble però cert com aquest gabinet dominat pels fonamentalistes, després de tocar el tambor projectant Ahmad Shah Masud com un “heroi”, ara ordena batejar un dels carrers de Kabul amb el nom d’Abdul Ali Mazari, un dels més infames carnissers del 28 d'Abril. No importa si la ciutadania kabulí respecta els criminals o escup sobre la vergonyosa decisió del gabinet, el que de debò és rellevant és que el Senyor Karzai i els intel•lectuals sense ànima que l’envolten declarin la guerra contra el poble de l'Afganistan mitjançant aquest insult a la sang de milers de kabulís. I al mateix temps deixa clar que no es diferencien amb alguns dels més infames elements de la història afganesa com el Shah Shuja i Babrak. Això demostra que allò que no tenen en compte són els interessos del poble.

És un somni il•lusori tenir expectatives del més mínim avanç en les actuals circumstàncies, mentre tots els senyors de la guerra fan servir el seu poder autoritari, els seu diners i les seves pistoles emparats per una mà superior. I els mitjans de comunicació d'Occident astutament ometen les realitats escruixidores tot retratant una imatge pacífica i tranquil•la de l'Afganistan. Però les condicions són tan catastròfiques que fins i tot algunes fonts nord-americanes temen les conseqüències d'aquests temps difícils. Els assassinats, els assalts, la corrupció i el suborn, el segrest i la violació de dones i criatures, el tràfic i cultiu de droga, el balafiament i el robatori de milers de milions de dòlars destinats a l’ajuda i al benefici nacional, l'atur i moltes altres misèries són molt freqüents i aquest govern basat en la conveniència és incapaç de plantar cara al més ínfim dels problemes del nostre poble.

La recent mort per lapidació de Amina a la província de Badakhshán és un estigma al front del Senyor Karzai i els seus guardians, que repetidament parlen de drets “humans” i “democràcia” a l’Afganistan, però a causa de les seves polítiques errònies les nostres miserables dones segueixen patint aquests càstigs inhumans i brutals.

El poble s'ha adonat que el seu país s'ha convertit de nou en un tauler d'escacs de les potències mundials, on aquestes no deixen perdre amb facilitat els seus lacais terroristes claus, en els quals tant hi han invertit durant anys. I, per tant, els mantenen al poder per garantir així que posseeixen el seu govern titella a l’Afganistan.

És irònic omplir-se la boca sobre la llibertat, la democràcia i l'imperi de la llei allà on pistoles, poder i dòlar són les forces dominants, on les màfies de l'heroïna i els fonamentalistes tenen via lliure. Heus aquí la raó per la qual el poble no és optimista com per veure resultats positius a les recents eleccions presidencials. La cosmètica del parlament i el nou govern no es basarà en el sufragi popular sinó en les conspiracions de la rebotiga. Formen part d'aquesta campanya les odioses comèdies interpretades per l'així anomenada “oposició”, que no són més que un grapat d'indesitjables criminals i colles de reaccionaris encapçalats per Yunis Qanuni.

Com reiteradament ha repetit RAWA, i com la història i els amargs esdeveniments del nostre país han demostrat en tantes ocasions, cap foraster pot imposar la llibertat, la democràcia i la justícia a una altra nació. Totes les expectatives i esperances del nostre poble han estat respostes amb un tracte vergonyós durant els últims 4 anys.

L'Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan, RAWA, ha afirmat en nombroses ocasions que no podrem trencar les cadenes asfixiants dels fonamentalistes si no ens alcem nosaltres mateixes per la llibertat i per la democràcia. Totes les forces amants de la llibertat han de vèncer la reconciliació i la por, romanent fermes contra els fonamentalistes i els seus protectors, acabant amb el feixisme i amb la barbàrie. La pau, la independència, la democràcia i el laïcisme només poden assolir-se mobilitzant i organitzant el poble contra el fonamentalisme.

La batalla per la llibertat autèntica obre el seu propi camí tot travessant abruptes muntanyes i per a la gent revolucionària aquestes limitades llibertats de pa sucat amb oli seran reemplaçades per la presó, l'execució i el feixisme. No obstant això, creiem amb fermesa que la dominació estrangera tindrà una vida breu en aquesta terra i que després d'ella prevaldrà la democràcia i la justícia mitjançant el poder popular. Fem arribar ben aviat aquesta jornada gloriosa amb devoció i sense por a la mort.

Separem del destí de la nostra nació les mans dels creadors de la tragèdia del 28 d'Abril!
Visca la Llibertat, la Democràcia i el Laïcisme!