El Fonamentalisme és l'Enemic de
tota la Humanitat Civilitzada
En el decurs d'una llarga dècada el poble d'Afganistan -i les dones afganeses en particular- ha estat aixafat i martiritzat, primer sota les cadenes i atrocitats dels fonamentalistes de l'"Aliança del Nord" i després sota les cadenes dels Taliban. Durant tot aquest període, els governs de les potències occidentals van entestar-se en cercar vies per "treballar conjuntament" amb aquells criminals. Aquests governs occidentals no van pedre la son davant l'opressió diària d'abjecta misèria que patia el nostre poble sota el domini d'aquestes bandes terroristes. Per a ells no era gaire important que dia rera dia els Drets Humans i els principis democràtics fossin trepitjats de manera inconcebible. Allò que importava era "treballar conjuntament" amb els religioso-feixistes per obtenir oleoductes a l'Àsia Central que arribessin a ports d'embarcament accessibles.
Immediatament després de la tragèdia de l'11 de Setembre l'exèrcit nordamericà es mouria per actuar penalitzant els seus antics mercenaris. Un Afganistan captiu, sagnant, pauperitzat, arrasat per la sequera i malalt va ser bombardejat fins l'oblit per la maquinària de guerra més avençada i sofisticada mai creada en la història humana. Vides innocents van ser arrencades, moltes més que aquelles que es van perdre a l'atrocitat de l'11 de Setembre. Ni tan sols les joioses celebracions de noces van salvar-se'n. El règim Taliban i el seu suport d'al-Qaeda van ser enderrocats sense danyar de consideració els seus recursos humans en combat. Allò que no ha estat eliminat és l'ombra sinistra de l'amenaça terrorista sobre el món sencer i el seu alter ego, el terrorisme fonamentalista.
Ni el cultiu de l'opi ni l'activitat dels Senyors de la Guerra han estat eradicades de l'Afganistan. No hi ha ni pau ni estabilitat a aquest país turmentat, així com no hi ha hagut cap alleujament de l'assot d'extrema pauperització, prostitució i pillatge gratuït. Les dones senten la inseguretat molt més encara que en el passat. L'amarg fet que fins i tot el personal de seguretat del President del país no pugui ésser mantingut sense recórrer a escortes estrangers i les recents accions terroristes al país parlen amb eloqüència sobre la caòtica situació al país guiada pel terrorisme. Per què això és així? Per què de l'ensordidor enrenou posterior a l'11 de Setembre no n'ha sortit res? Per les següents raons que RAWA ha repetit tants cops:
1. Per al poble d'Afganistan és "sortir del foc i caure a les brases". En comptes dels terroristes taliban, els terroristes yihadi de l'"Aliança del Nord" s'han instal·lat al poder. Els fonamentalistes Yihadi i els Taliban comparteixen una ideologia comuna, les seves diferències són les habituals entre germans de credo.
2. Per prop de dues dècades, Osama Ben Laden ha tingut fonamentalistes afganesos a la seva nòmina i ha pagat als seus líders sous de consideració. Ell i el Mul·là Omar, de la mà d'una colla de seguidors es van equipar amb els necessaris recursos comunicatius, van poder viure molts anys sota la protecció de diferents bandes de l'Afganistan i del Pakistan i continuar conspirant contra el poble afganès i contra la resta de la Humanitat.
3. El fenomen dels Taliban i d'al-Qaeda, com a manifestacions d'una ideologia i cultura política que contamina un país musulmà, només podrien haver estat desarrelades per obra d'una insurrecció popular així com per l'enfortiment i la conquesta del poder per part de forces democràtiques laiques. Una neteja d'aquesta mena no pot limitar-se a l'eliminació física de personatges com Osama o el Mul·là Omar.L'"Aliança del Nord" mai no podrà desitjar sincerament l'eliminació dels Taliban i al-Qaeda, perquè aquesta eliminació significaria la fi de la seva raó d'existir, del suport i recolzament que reben de forces estrangeres actualment dominants al país. Aquest era el raonament darrera la consigna de RAWA en el sentit d'enderrocar els Taliban i al-Qaeda per mitjà d'una insurrecció popular. Dissortadament, abans que aquesta insurrecció pogués arribar, els Taliban i al-Qaeda van cedir posicions als seus «germans de l'"Aliança del Nord"» sense pèrdues de consideració.
Amb la seva segona ocupació de Kabul, l'"Aliança del Nord" ha frustrat qualsevol esperança de canvi radical i significatiu. Ells mateixos són la font i l'arrel de la inseguretat, la desgraciada atmòsfera policial de la Loya Jirga, el terrorisme incontrolat, la mordassa de la democràcia, cruels violacions dels Drets Humans, creixent pauerització, prostitució i corrupció, floriment del cultiu d'opi, fracàs en començar la reconstrucció i hostes de propers mals en una llista massa llarga d'enumerar.
L'opressió i els crims contra les dones abunden al país en diferents formes. RAWA sempre ha mantingut que l'odi enrabiat dels fonamentalistes vers les dones com a éssers vius -siguin fonamentalistes de la branca Yihadi o Taliban- no només es deu a la seva insana educació o a la seva ment malaltissa, sinó que emana de la seva visió ideològica reliosa-feixista. Mentre existeixi aquesta mena d'ideologia apuntalada per forces armades a la seva disposició, no es podran extirpar ni l'embogida misogínia ni la legió de mals socials que hi ha associats. No és aquest un problema que pugui ressoldre's amb la creació d'un "Ministeri d'Afers de la Dona" ni per la presència d'un parell de dones simbòliques a altes posicions governamentals. Tenir esperança en l'assoliment de la llibertat, la democràcia i la igualtat dins el marc d'un sistema corrupte, basat en la religió i etno-cèntric és autoengany o hipocresia, o tot a l'hora.
No ens alegrem pel fet que s'hagin tornat a complir les prediccions de RAWA en relació a les conseqüències del domini de l'"Aliança del Nord" per segon cop. Aquelles persones que clamaven que l'"Aliança del Nord" eren millor -i per tant preferibles- als Taliban han de despertar del son i demanar perdó al nostre poble pel seus sermons nocius. L'establiment de la democràcia i la justícia social només és possible enderrocant el domini fonamentalista com a condició principal. Això no pot aconseguir-se sense una campagna organitzada i irreconciliable de les masses de dones contra el fonamentalisme, els seus agents i els seus apologetes.
Algunes entitats políticament insolvents que no tenen vergonya en servir l'"Aliança del Nord" amb l'esperança d'assegurar posicions i escombrar cap a casa, etiqueten RAWA com "Maoista" o "radical" a causa de la nostres postures i visions decidides i irreconciliables. Però acàs la situació vigent prova la fal·làcia de les posicions de RAWA o ans al contrari bufeteja la cara dels senyors i les senyores inclinats a col·ludir i mentir? L'assassinat del vice-president i un ministre del gabinet així com l'impediment d'investigar les morts, el descobriment de fosses comuns, la prohibició de cantar a les dones i de la dansa a la televisió, la censura als mitjans de comunicació, fàtues arbitràries contra dones acusades de blasfèmia o apostasia, violacions en grup i expuslió de dones treballant per a ONG internacionals, la desagradable de convertir en ídol Ahmad Shah Massud… no n'hi ha prou per adonar-se'n que la indulgència i la permisivitat cap a aquests gossos rabiosos només val per fer-los més ferotges?
L'experiència de RAWA combatent el fonamentalisme, especialment en el decurs dels darrers 10 anys, ens motiva a totes per ser més persistents en els nostres intents per mobilitzar les dones fins al més remots indrets del nostre país. Al mateix temps, no desistim a l'hora de perseguir una política irreconciliable enfront el fonamentalisme i de mantenir-nos en solidaritat amb totes les forces pro-democràcia. Creiem incondicionalment que a banda de les tràgiques morts de prop de 300 innocents nordamericans i no nordamericans i la pena i el dol de desenes de milers més, el mosntruós atac terrorista de l'11 de Setembre ha mostrat al món la nefasta pestilència que significa el fonamentalisme; ha mostrat al món el tipus d'infern que viuen els pobles d'Afganistan, Iran, Algèria Sudan i d'altres països.
El fonamentalisme és l'enemic mortal de la humanitat civilitzada; per fer-li front cal l'acció consolidada de totes les nacions amants de la llibertat al món. L'actual "coalició mundial contra el terrorisme" ha estat desvaloritzada per innombrables ambigüitats i impureses de propòsits, motivacions i objectius. Les contradiccions entre els poders mundials mostraran el seu fracàs. Per això correspon als individus i les organitzacions anti-fonamentalistes treballar conjuntament per la justícia social al món per aconseguir contenir i en darrer terme eliminar d'un cop per sempre la plaga del fonamentalisme, per tal que la tragèdia de l'11 de Setembre no torni mai més a repetir-se, ni als EUA, ni enlloc més.
RAWA se n'orgulleix pel fet que fins avui hem estat capaces d'establir contacte amb un considerable nombre d'organitzacions contra el terrorisme als cinc continets i gaudir del seu suport moral i material. Tanmateix, per al propòsit de reivindicar una lluita més enèrgica i eixamplada contra el terrorisme és necessari que aquesta solidaritat s'estengui i es reforci. En aquest sentit estrenyem les mans de totes les persones i organitzacions que estimen la llibertat.
Voldríem aprofitar aquesta ocasió per expressar una vegada més les nostres condolències a totes aquelles persones que han perdut la seva gent estimada a la salvatge calamitat de l'11 de Setembre així com a les amistats i famílies d'aquells innocents compatriotes -tothom anti-Taliban i anti-"Aliança del Nord"- que van caure estripats sota els bombardejos nordamericans. Sincerament esperem que un llarg nombre d'aquells afligits i dolguts pels seus éssers estimats se smuaran, tard o d'hora, a les legions mobilitzades contra el feixisme fonamentalista als seus respectius països i a nivell internacional.
No a Al-Qaeda, no als Taliban, no a l'"Aliança del Nord"!
Visca l'Afganistan Lliure, Democràtic i Pròsper!
Victòria per a la Guerra Decisiva de les Dones Afganeses contra el Fonamentalisme i per la Democràcia!
Visca la Solidaritat Internacional contra el Terrorisme Fonamentalista!
Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (RAWA)
11 de Setembre 2002