 |
|
|
|
|
Mai no tornaré
Sóc la dona que ha despertat.
M'he aixecat i convertit en tempestat entre les cendres de les meues criatures abrasades.
M'he alçat des dels riuets de la sang de les meues germanes.
M'ha donat forces la còlera de la meua nació.
Els meus ruïnosos i cremats llogarets m'omplen de ràbia cap a l'enemic.
Sóc la dona que ha despertat,
he trobat el meu camí i mai no tornaré.
He vist criatures sense llar vagant descalces
He vist núvies amb alquena vestides de dol
He vist gegants murs de presons devorant llibertat en el seu feroç estómac
He renascut enmig del coratge i la resistència èpica
He après el cant de llibertat en l'últim alè, en les onades de sang i en la victòria
Oh compatriota, oh germà, no em veges més com feble i incapaç
Amb totes les meues forces estic amb tu en la senda alliberadora del nostre país.
La meua veu es mescla amb milers de dones dempeus
Els meus punys s'enllacen amb els punys de milers de compatriotes
Al costat teu he pujat els graons cap al camí de la meua nació,
Per a acabar amb tots aqueixos sofriments i trencar els grillons de l'esclavatge,
Oh compatriota, oh germà, ja no sóc el que vaig ser
Sóc la dona que ha despertat
He trobat el meu camí i mai no tornaré.
Versió completa del poema en altres llengües: [English] [فارسی (original)] [Deutsch] [Français] [Español] [Italian] [日本語] [ελληνικά]
