Rawa, la lluita a l'ombra contra els talibans

Entrevista a la portaveu d'una associació feminista de l'Afganistan

La Behjat és la noia afganesa que durant un mes ha visitat Catalunya per a donar a conèixer les violacions dels drets humans a l’Afganistan. Quan es publica aquesta entrevista la Behjat ja ha tornat al Pakistan, on des de fa molts anys viu refugiada, amagada dels taliban. En representació de l’ Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan (Rawa) la Behjat ens parla de la seva experiència com refugiada i ens explica com la política repressora dels talibans afecta no només les dones sinó tota la població civil de l’Afganistan.

Quan vas fugir de l’Afganistan i què et va obligar a marxar?
Vaig marxar de l’Afganistan l’any 1988 amb la meva família. Va ser a causa de la invasió russa al meu país. La família va rebre amenaces del Govern i vam haver de fugir cap al Pakistan.

En quina situació vas trobar el país l’última vegada que hi vas estar?
L’any passat vaig tenir l’oportunitat de fer una visita curta a Kabul, la capital. Quan vaig marxar era molt petita però havia vist moltes fotografies i havia llegit un munt d’informes. Volia veure-ho amb els meus propis ulls i la veritat és que és molt difícil trobar les paraules per expressar el què vaig sentir en aquell viatge. Crec a que tots els afganesos que entren a Kabul i veuen aquella ciutat trista i tràgica amb tota aquella gent tant pobre vagant pel carrer els venen les llàgrimes als ulls.

La cara més coneguda de la tragèdia que es viu a l’Afganistan és la de la dona. Com viuen els homes afganesos?
Els taliban els han imposat un gran nombre de restriccions. Han de dur la barba llarga. Cap home no pot sortir al carrer afaitat o amb la barba curta. Els obliguen a anar a la mesquita a resar cinc vegades al dia i han d’anar vestits tal i com marca la tradició, com ho fan els taliban. Aquestes són només algunes de les restriccions que han de complir perquè si la policia dels taliban troba algú, sigui home o dona, que no obeeix les seves normes els poden apallissar o portar a la presó i si la família no té els diners per alliberar-los poden ser executats.

I què passa amb els nens i les nenes?
És molt important que se sàpiga no només com viuen les dones a l’Afganistan sinó també les contínues violacions dels drets dels nens que tenen lloc al país Hi ha nens entre els 12 i els 14 anys que lluiten amb els fonamentalistes. Els paguen per lluitar. Aquesta qüestió preocupa molt la Unicef des de fa uns mesos. També hi ha nens coneguts com els nens de la brossaque es dediquen a recollir papers o fusta dels carreres per a viure. A més hi ha una prohibició oficial que impedeix a les nenes anar a escola però els nens tampoc no tenen accés a una educació de qualitat. Els que hi poden anar només estudien assignatures sobre l’Islam.

Un altre dels principals problemes dels infants afganesos és que el 90 % són testimoni de totes les brutalitats que passen cada dia. El més probable és que creixin amb problemes psicològics, que estiguin deprimits, però el pitjor d’aquesta civilització de la guerra és que només coneixen aquesta realitat. N’hi ha que no es poden ni imaginar com és la pau perquè des de que han nascut només han vist execucions, crims, pallisses assassinats i amputacions.

Perquè els afganesos no es revolten contra els seus opressors, els taliban?
Ningú no vol els taliban al poder però per la població és molt difícil revoltar-se perquè tenen les mans buides. Els taliban estan completament armats i la gent no hi té res a fer. I aquí hi ha la clau de perquè tenen el poder els taliban: perquè hi ha d’altres països que els recolzen com el Pakistan o l' Aràbia Saudita i d'altres països que els proporcionen armes.

Quin és el projecte polític de Rawa?
Rawa lluita per un Govern basat en la democràcia, la llibertat, i els drets humans. Aquests són els tres grans eslògans de la nostra organització i cal afegir també la demanda d’un estat secular.

Parles d’un Govern laic. És que en un Govern islàmic no es poden respectar tots els drets humans i en concret els de la dona?
Nosaltres creiem que sempre que els fonamentalistes han tingut el poder a l’Afganistan han comès tots els seus crims sota la bandera d’un Govern islàmic. L’Islam ha esdevingut una eina per a ells alhora d’imposar les lleis i d’imposar les restriccions al nostre poble. Per a mi és evident que el poder dels taliban que hi ha ara l’Afganistan no representa l’Islam, no representa la nostra cultura ni la nostra tradició.

Rawa s’ha plantejat alguna vegada que el país arribi a una guerra civil com a única manera de fer fora els taliban?
D’entrada estic segura que cap país no estaria disposat a ajudar en el sentit de donar diners o armes al poble de l’Afganistan. Però sota el punt de vista de Rawa, que és una organització que no defensa la lluita armada sinó que estem en contra de la violència, si un dia creiem que aquesta és l’única manera de fer fora els fonamentalistes del nostre país i sobretot si veiem que la nostra gent estan armats i disposats a lluitar contra els taliban, aleshores estarem al seu costat.

Quina mena de suport de exterior ha rebut Rawa i la gent de l’Afganistan?
Molts països denuncien les actuacions dels taliban però això no és suficient perquè el què haurien de fer són accions més pràctiques. No n’hi ha prou amb que els governs i fins i tot les organitzacions de drets humans condemnin el Govern talibà. Rawa creu que si realment es vol acabar la situació a l’Afganistan no n’hi ha prou amb bones paraules. Cal ajut econòmic i pressió i sancions als països que fan suport als fonamentalistes.

Penses en tornar al teu país?
De ben segur que m’encantaria poder tornar a viure al meu país però el què tinc més clar és que no tornaré mentre encara hi hagi tots aquests fonamentalistes al poder. O com a mínim en aquesta situació. Haurà de ser un país democràtic, lliure i en pau.

Totes les imatges que apareixen a l'entrevista han estat cedides per Rawa.

Silvia Velaure, (La Malla)