Behjat, testimoni de la resistència al terror dels talibans (La Malla, 19 de desembre de 2000)

Quan varen pujar al poder l’any 1996, els taliban varen instaurar una llei islàmica plena de restriccions que atempta contra els drets humans més bàsics de tota la població. Homes, nens i dones viuen privats de drets i llibertats, però les dones són el col·lectiu més afectat. Tenen prohibides qüestions tan essencials com estudiar, treballar o caminar soles pel carrer. Viuen presoneres en els seus burka, el vestit que els han imposat els taliban i que les cobreix de cap a peus.

Quin és el motiu del teu pas per Barcelona?

L’objectiu de la meva visita és conscienciar la gent de quins són els greus problemes amb què ens trobem actualment les dones de l’Afganistan. Crec que pot ser una bona manera de començar el nostre contacte amb Espanya i amb diferents organitzacions i associacions de dones d'aquí. Volem aconseguir el seu suport però també que la gent col·labori amb Rawa i que doni ajudes per a les dones afganeses.

Quins són els projectes en què treballa Rawa actualment?

Entre les principals activitats que duem a terme a l’Afganistan, on hem de treballar clandestinament, hi ha classes particulars per a les nenes. Les dones i les nenes tenen prohibit anar a escola, així que reben classes clandestines en grups reduïts i en diferents llocs. De fet, no es pot anomenar escola però almenys reben una educació fins els 12 anys. Un altre dels projectes de Rawa per a ajudar les dones va dirigit a les vídues. Les dones que han perdut els marits es queden sense ingressos ni recursos perquè els taliban també han prohibit que les dones treballin. A banda d’aquests projectes d’ajuda a la població, els membres de Rawa a l’Afganistan duen a terme una tasca molt útil de documentació de totes les violacions dels drets humans i les atrocitats que cometen els taliban. La gent que col·labora amb l’associació des del país ens proveeix de tota mena de material sobre les restriccions dels drets de la població i els crims dels fonamentalistes.

Rawa és una organització feminista que treballa especialment per a cobrir les necessitats de les dones. Quines són les condicions sanitàries de les dones i les nenes a l'Afganistan?

Els talibans varen prohibir les dones anar a veure els metges homes i a més les dones metges no podien anar a treballar perquè totes les dones ho tenien prohibit. De tota manera el problema sanitari afecta no només les dones sinó que s'estén a tota la població a l’Afganistan. Tots els equipaments dels hospitals els varen destruir els fonamentalistes que hi havia abans dels taliban i no varen deixar gairebé res. Actualment hi ha Ong’s i organitzacions clandestines com ara Rawa que tenen unitats mòbils que atenen les persones a ciutats grans com Kabul però també als pobles. Malgrat tot, és tràgic perquè hi ha gent que mor de malalties molt trivials. L’índex de mortalitat de les dones per qüestions com l’embaràs és de 45.000 per any. I amb els nens passa el mateix: el 50% dels nens afganesos moren abans dels cinc anys.

Què cal per acabar amb la situació que es viu al teu país?

Sabem que passarà molt de temps abans que a l’Afganistan poguem tenir un govern democràtic i pacífic, però és per això que lluita Rawa. Per nosaltres la solució passa forçosament per l’eliminació dels fonamentalistes i això és el què el món ha de saber i entendre. I és que mentre els fonamentalistes ens governin no se solucionaran els problemes que viu la nostra gent.

Com a membre d’una organització feminista quina creus que és la situació dels drets de la dona al món? Un país com Espanya pot ser un exemple de respecte a les llibertats i drets de les dones?

Comparant la situació de les dones d’aquí amb la de les de l’Afganistan, o fins i tot del Pakistan, és evident que les espanyoles han aconseguit molts dels nostres objectius. En molts aspectes tenen els mateixos drets que els homes, però crec que no hi ha cap país on les dones hagin aconseguit la plena igualtat amb els homes. Sota el punt de vista de Rawa les dones haurien de ser políticament, social i econòmica com els homes. I encara no hi ha cap nació on s’hagi aconseguit tot això. Avui la dona no és igual que els homes en cap país del món. El què anomenem alliberament de les dones o la lluita pels drets de les dones no vol dir només procurar que la dona pugui rebre una educació, uns estudis superiors, vestir com vulgui o decidir sobre la seva vida. L’important és que haurien de decidir i prendre part igual que els homes en tot allò que afecta la societat.