Les dones afganeses cremen en l'infern dels fonamentalistes i els invasors

Avui, amb ocasió del Centenari del Dia Internacional de les Dones, les dones dels països desenvolupats ho commemoren amb energies mentre que nosaltres encara enumerem les misèries, problemes i crueltats que pateixen les nostres gents i en particular les dones a l'Afganistan.

La catàstrofe dels drets humans a l'Afganistan

Fa gairebé set anys els Estats Units i els seus aliats van envair l'Afganistan proclamant amb mentides que portaven la pau i la democràcia, que anaven a alliberar a les dones afganeses de les urpes dels talibans. Però en realitat les dones segueixen cremant sense fre a l'infern del fonamentalisme. A l'Afganistan es bescanvien dones per gossos, les nenes pateixen violacions col·lectives, homes d'una societat dominada pels jihadis assassinen salvatgement les seves mullers, les cremen amb aigua bullint, tallen el seu nas i els seus dits, se les lapida a mort i les maten de moltes altres maneres horribles. Però el govern mafiós del Senyor Karzai prova sense descans de dur-se bé amb els criminals i premiar amb medalles aquells que haurien d'ésser processats per crims i saquejos.

Desconeixedores d'aquestes realitats, algunes persones van considerar la presència de dones al parlament com un símbol de democràcia, desenvolupament, llibertat i drets de les dones. Però avui està clar que aquestes dones estan connectades amb serveis d'intel·ligència estrangers o amb bandes fonamentalistes, són com titelles en mans dels senyors de la guerra yihadis, mantenen els seus escons de parlamentàries mirant amb desdeny les desgràcies de les afganeses en comptes de denunciar l'horrible situació i estan implicades en la corrupció i col·laboren amb els enemics jurats dels drets de les dones. Si aquestes dones fossin representants autèntiques de les dones afganeses, haurien d'haver-se posicionat amb fermesa al costat de la Malalai Joia per a complir amb les seves obligacions envers el nostre poble amb honestedat i franquesa.

L'execució de Saddam va impactar els saddams afganesos que tracten d'evitar per a ells un esdevenidor semblant. En acceptar la repugnant llei de Reconciliació Nacional al parlament i en fundar el Front Nacional, els capdavanters fonamentalistes han ajuntat les seves mans amb els seus semblants Khalqi i Parchami, per a lliurar-se de ser duts davant la justícia per part del poble afganès. Al costat del Front Nacional, amb l'ajut dels seus lacais intel·lectuals han format el Front Unit Cultural contra el nostre poble. Aquests intel·lectuals intenten blanquejar i endolcir els criminals i mitjançant la seva màquina propagandística en els mitjans s'auto-proclamen demòcrates, progressistes i amants de la llibertat.

Si d'una banda tenim el ministre d'Informació, Karim Khuram del partit terrorista de Gulbuddin, immers a l'acció delictiva i xovinista en contra d'alguns periodistes, per l'altre tenim personatges del món de la “cultura” que han començat una guerra sobre si ha d'anomenar-se la universitat en paixtu o en persa per a complaure als seus caps iranians. Ambdós bàndols mai no diuen ni una paraula sobre els actuals temes candents, com la inseguretat,la pobresa, l'atur, la manca d'aixopluc, els segrestos, els assassinats de dones i homes innocents a les mans de yihadis i talibans, les morts per les baixes temperatures o altres misèries que pateix el nostre poble. Mentre s'embardissen en debats estèrils, mai s'atreveixen a assenyalar els responsables de les desastroses condicions patides pel nostre poble.

La natura real de la “guerra contra el terrorisme” dels EUS ha estat denunciada i en som testimonis que ha matat a milers de persones innocents sota l'excusa de “lluitar contra els terroristes”, mentre negocien amb els bàrbars feixistes talibans, tot mirant de definir alguns d'ells com a “moderats” perquè comparteixin el poder. Aquests actes de demagògia han mostrat un cop més al món que el govern dels EUA i els seus aliats només perseguien els seus propis profits estratègics, econòmics i polítics a l'Afganistan, empenyent al nostre poble a una desastrosa i creixent misèria. Els assoliments més grans de les seves polítiques erràtiques han estat instal·lar en el poder els brutals senyors de la guerra de l'“Aliançadel Nord” i posar l'Afganistan al centre mundial de la màfia del narcotràfic.

Des del començament RAWA ha dit que cap país no pot donar a un altre la llibertat i la democràcia i avui aquesta realitat resulta evident. Els EUA han vestit les rates mortes d'ahir amb corbates i vestits i les han llançat contra el nostre poble com si fossin llops salvatges, mentre gens ni mica es fa per acabar amb els crims, violacions dels drets humans o el saqueig de milions d'euros d'ajut per part dels senyors de la guerra i ONG corruptes. Si els milers de milions en ajuts donats en nom de la reconstrucció no haguessin acabat omplint les butxaques de criminals al parlament, avui fenòmens naturals com el fred no s'haurien emportat tantes vides. Fins i tot si una petita quantitat d'aquests diners s'hagués invertit en auxili de la gent, les condicions del nostre pobre poble, sobretot les dones, no serien tan dramàtiques.

L'Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (RAWA), una cop més proclama que tots els dies depriments i totes les misèries del nostre país tenen les seves arrels a l'existència de les forces fonamentalistes, yihadis o talibans, i mentre aquest tumor no s'extirpi del cos de la nostra terra, la nostra nació mai veurà la llum de la felicitat i el desenvolupament.

Malgrat totes les limitacions i malgrat d'ésser assetjades pels senyors de la guerra i els seus padrins estrangers, de nou vam declarar que, encara que el Senyor Karzai digui que no està en condicions de dur als criminals que li envolten davant la justícia, tenim la determinació d'arrossegar fins a un tribunal els senyors de la guerra i els assassins de les últimes tres dècades, independentment de la seva religió i el seu origen ètnic.

Tenint en compte els punts esmentats, la commemoració del Dia Internacional de les Dones té un significat diferent per a les nostres dones fins que arribi el dia de l'emancipació de la dona afganesa.

Per a nosaltres, el 8 de Març significa el dia per a expressar les horribles misèries i els patiments que les nostres dones suporten, així com la denúncia contra els criminals responsables d'aquesta catàstrofe.

Per a nosaltres, el 8 de Març significa el dia per a jurar la sang de les dones martiritzades, que van perdre les seves vides per la causa de la llibertat, els drets de les dones i la dignitat humana.

El 8 de Març significa el dia de la solidaritat i del posicionament contra el fonamentalisme de qualsevol tipus, sigui jihadi o taliban.

Finalment, el 8 de Març és el dia per a renovar el nostre compromís per la llibertat, la democràcia i la justícia a un Afganistan lliure de fonamentalistes i dels seus guardians estrangers.

Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan (RAWA)

پښتو | Español | English | فارسی | Dutch | Français | Deutsch